IMAGEN SACADA DE INTERNET
BON DIA:
El pare amb va deixar alguns llibres de escriptors catalans. Aquest es un d´ells que conservo amb molt de carinyo.
Aci teniu un Poema del que fou gran escriptor Josep Maria de Segarra.
Més avall el tradueixo al castellà
LES CRIATURES DEL MAR
Les estrelletes de sorra
s´encenen a flor de blau.
Cada clavell es un clau
que s´ensorre
en el somni de les dolces
finestretes,
que vigilen de puntetes
el mar blau
i les estrelles de sorra,
A l´escàlem i a l´arjau
vent de seda, que s´esborra;
ala tèbia d´un sospir
de clavell i sal i perla.
Ona fina que s´esberla
amb un serrell de safir.
Clavells de les finestretes,
claus humits de sang de somni,
fresques corones de sang!
I en el carreró somiquen
les criatures del mar,
que juguen amb les formigues,
i amb les escates de peix
-mortes estrelles de nacre-.
Les criatures del mar,
porten el peuet descalç,
i ploren a les eixides
emblanquinades de calç,
amb les gates adormides
i amb els xiscles dels pardals.
Les criatures del mar,
no veuen el mar com balla,
perque viuen massa per elles,
massa per el cor que no els calla
dia i nit;
massa pel ritme del seu cor petit;
com l´oreneta, que estripa
el sospir de l´aire;
com la ginesta, que aquests díes,
de tam perfum esclata,
i com la cua de las julivies
i com la cua de las julivies
de plata
PAU I BÉ.
BON CAP DE SETMANA
Desde Valencia amb carinyo.
BUENOS DIAS:
Mi padre me dejó algunos libros de Poetas catalanes. Este es uno de ellos que conservo con mucho cariño.
Aquí tenéis un Poema del que fue gran escritor D.José Maria de Segarra.
Lo traduzco al castellano.
LAS CRIATURAS DEL MAR
Las estrellitas de arena
se encienden a flor de azul.
Cada clavel es un clavo
que se hunde
en el sueño de las dulces
ventanitas,
que vigilan de puntitas
el mar azul
y las estrellas de arena.
Al escálamo y al arjau
viento de seda, que se borra,
ala tibia de un suspiro
de clavel sal y perla.
Ola fina que se quiebra
con un flequillo de safiro.
Claveles de las ventanitas,
clavos húmedos de sangre de sueño.
¡frescas coronas de sangre!
Y en el callejón sollozan
las criaturas del mar,
que juegan con las hormigas,
y con las escamas de pez
-muertas estrellas de nacar-.
Las criaturas del mar,
llevan el piececito descalzo,
y lloran en las galerías
emblanquecidas de cal,
con las gatas adormecidas
y los gritos de los gorriones.
Las criaturas del mar,
no ven el mar como baila,
porque viven demasiado para ellas,
demasiado por el corazón que no les calla
día y noche;
demasiado para el ritmo de su corazón pequeño;
como la golondrina, que rompe
el suspiro del aire;
como la retama, que estos días,
de tanto perfume, estalla,
y como la cola de las julivias
de plata.
PAZ Y BIEN.
FELIZ FIN DE SEMANA.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
Si queréis ver mi otro blog de fotografías clicad http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com