Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 30 de abril de 2008

DOÑA PRUDENCIA

Hola: L´altre día, gràcies a un llisti vell de carrers de Barcelona, vair poguer telefonar a la Cristina Montero.I que contenta que va estar¡ I parlarem de Doña Prudencia, que jo sempre dic que es el model de la caricatura de la bruixa de les 3 bessones.La seva autora un día va dir per T.V. que s ´havia inspirat amb una mestra seva de petita.Serà la mateixa? Jo li deia Doña Ogra, perque ens futia cada calvot¡¡ era de "La letra con sangre entra" i ja ho crec que entrave.L´ultim any que vareig estar amb ella vareig treure sobresalients i volia que amb presentés per l´ingrés de Batxillerat.Però el meu pare que amb "coneixia" molt.Li va dir que jo no serviria per estudiar.I tot perque feia els deures escoltan la radio. Bueno, es igual vareig anar a oficinistas i amb vareig preparar per treballar amb un despaitx. Bé doncs la mestra, sempre anava vestida amb una bata de topos blancs amb el fons de color marrón i unas sabatilles i tenia molt de pit, i eratiran a baixeta i pleneta.Ja ho he dit com la bruixa.Era molt beata. I quina mala sort de morir en divendres Sant. A veure si va trobar tancat "Por Defunción del Dueño".Ei que jo sóc molt creien, el que passa que amb van explicar aquest xisto.I pobra dona, va tindre aquesta coincidencia.Amb aquells anys jo era de tenir moltes amigues i sobretot les de la clase i no les oblidaré mai.Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 27 de abril de 2008

A LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT


Avui Dolça Moreneta.Imatge de devoció del meu pare.Estic orgullosa de portar el teu nom.Estic orgullosa de la teva imatge negra.I regalo estampes teves a les negretas que venen a la Parróquia al despatx de Cáritas.Jo, que amb sento germana de totas las raças de món.Jo que penso que ningú es més que ningú . Es sigui ros o moreno, blanc o negre o asiátic.No per aixó amb deixo de sentir catalana, però sense discriminá a ningú.Oh Dolça moreneta, que sota el teu mantell blau, com diu el virolai, estigui l´humanitat, sobretot els que més o necesitan.Tu marona de Montserrat, estel de la meva vida. La fe amb Tu fortaleig el meu cervell, que amb dona força per lluitá, quand estic cansada.Que ámb fa dormir a la nit, i oblidar-me dels problemes. I sobretot ets la Verge Maria.Mare de Jesús.Mai, mai, mai i lluitaré amb totes les forces, encare que estigui de moda desvirtuá la Fe i mentres estigui als meus cavals, et borraré del meu pensament.Beneida siguis entre totes les dones.Desde Valencia on visc desde fa 32 anys.Avui et faig aquest homenatge.Montserrat Llagostera Vilaró.

martes, 22 de abril de 2008

VOLGUENT CONTACTAR AMB PERSONES IMPORTANS DEL MEU PASSAT

I jo sempre anant a contrecorrent.Semble que ara està de moda que els psicólecs, vulguint que netejem de records passats el disc dur del nostre cervell.Però a mi no amb dona la gana.I amb perdò d´aqueste expresió. Gràcies a un llistí de teléfons vell. Del any 94-95.He lograt conectar-me per teléfono amb amigues meves de la meva adol-lecencia, que feia molts anys que no sabia rés d´ellas.Es que al viura a Valencia, amb vaig allunyar molt de tots i ara que ja tinc més temps, doncs als nois ja s´en fet grans i la iaia ja es va morir.Puc disfrutar una mica fent el que més amb plau.Encare que el Internet es molt eficaç.Jo me ne surtit més per el llistí, doncs les meves amigues no constavan en internet.Ara estic buscan a la meva estimada cosina Maria dels Angels Llagostera Aragall.I comque només tinc llísti de carrers i no se on viu, doncs no hi ha manera.Però comque sóc molt tossuda se que m´en sortiré. Les meves cosinas Rosa Vilaró i Maria dels Angels Llagostera Aragall, per mi varen ser en la meva infantesa, com a germanas.I no amb desani-mo a continuar buscant el seu telefono.A casa la Maria dels Angels, de vegadas mi anava a pasar dias.Vivia amb un pis molt ben arreglat del carrer Rogent.Es pujava per una gran escala de marbre blanc. Devant de la porta d´ entrada el pis i havia una columna,també de marbre blanc, que aguantava una testa d´un emperador romà.Bé amb una altre apartat ja parlaré més d´aquesta cosina.Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 20 de abril de 2008

LABORATORIO PECUARIO REGIONAL CATALAN

El Sr.Joaquin Fernández Delgado,Yo,amb 18 anys y el Sr.Antonio Beltrán Sopena.Aquesta foto la va fer la Pilar, al pati del Laboratori.
Avui, remenant fotografies antigues, he trovat la que estic jo, amb 17 anys, amb els veterinaris, el Sr.Joaquín Fernández Delgado i el Sr.Antoni Beltrán Sopena.Com he explicat en una altre fulla als 12 anys, amb pentinava amb el cabell crepat perque volia semblar gran.En camvi els 18 amb feia cuetas, no tenia ganes de tenir novio,als 16 ja en vareig tenir un 9 mesos,, i ara tenia ganes de passar-mo bé amb les amigues, les sardanes, i el Club Helena de Gracia.
Vareig entrar a trevallar al Laboratori, amb 17 anys i puc dir que va ser el trevall més gratificant en quand a disfrutar trevallant que he tingut a la meva vida.I vareig trevallar fins els 21 anys que va neixar el Pere,(el día que feia 9 mesos que m´havia casat).Jo era molt feliç trevallan amb la Pilar, el Director era D.Arsenio de Gracia Mira., un senyor que era tan savi com despistat. M´agradava molt passar els informes a máquina, perque aprenia molt de les enfermetats dels animals.Quand no tenia feina al despaix.De vegades entrava a tafanejar al Laboratori i els veterinaris amb deixaven mirar per microscopi. Es veu que el meu sino ha sigut esta sempre rodejada d´homes.Perque després.Al casar-me he tingut 3 fills, o sigui que juntat amb 4 homes i quand venia el meu pare a Valencia,5 i fins i tot els gats en sigut mascles.Jo no puc dir cap mal dels homes, perque sempre m´ha n respetat molt. Ara avui día, quand per la t.v. veig las noticias dels maltractadors, si m´arriva a tocar viure aquesta época, crec que potser amb faria misionera., o restaria soltera.Quina por¡¡¡ Quins monstres ens pintan per la t.v.Ja seria hora de que te es mostressin els bons homes, que també ni han molts.De vegades, encare somio que torno a trevallar al Laboratori.Ara D.Arsenio ja es mort.I els companys, ja deuen ser molt grans.I el fill de la Pilar,ja he vist per Internet, que també es Veterinari. Ara segueixo la serie de T.V. el Zoo, encare que hi ha algún capitol, que no m´agrada massa.Sobretot, el del día que es feian porros, com si tal cosa.I això es fe mal a la juventud, ja que els porros, a la llarga, poden fe molt mal al cervell.Montserrat Llagostera Vilaró

viernes, 18 de abril de 2008

ESTIMADA PARROQUIA DEL BARRI DE LA LLUM DE VALENCIA

Afegida el 18 d´agost del 2008
Vinga tots a remontarla.Es la nostra parroquia caramba¡¡¡ Cadasqú de nosaltres som el granet de sorra i entre tots l´hem d´ajudar a que tiri amunt més forta que mai.VISCA LA FE POSITIVA¡¡¡ RES D´ENFONSAR-NOS¡¡¡ QUE RENEIXE MES GUAPA QUE MAI¡¡¡ El nostre Sant Crist de la Llum, s´ho mereix.ENDAVANT COMPANYAS I COMPANYS EN LA FE¡¡¡. Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 1 de abril de 2008

JORDI, 34 ANYS¡¡¡

Hola fill: Ja veus com passa el temps¡¡¡.Avui 34 anys i sembla ahir.Jo tenia 25 anys. Era un diumenge, l´ultim dia de març, de l´any 1974, el matí, varem anar el Pere, el papà i jo ,a veure la tieta Maria, i deprès al mercat de San Antoni.Recordo que vàrem comprar el llibre l´Exorcista(ara no el compraria pas), i al Pere una nina de goma, imitació de "La Pipi calças largas". I aquell día per postras varem menjar trufas de chocolata, que von ensurt ens van donar, ja que després del part vaig vomitar una cosa negra i es van espantar tots ¡I eren les trufas¡ Bona bronca amb van donar per no haber-ho dit. Allà les 11 de la nit, ja haviem sopat i jo estava rentan plats i amb varem venir uns dolors, que jo deia que eren com de la regla i comque amb el part del Pere, vareig patir tant, jo no pensava que fossin de part.Total, que varem deixar el Pere amb l´avi, i el papa, la iaia i jo ens en anarem cap a la Clínica Barcelona.Més tard trucarem a la tieta Maria que vingue desseguida. I cap a la 1 de la matinada vas neixar tú i sort que no vas ser una nena.Jo et volia posar Victoria, i no m´hauria fet cap gràcia aquet nom el 1 d´Abril., ja que no m´agrada la política., i menys la d´aquell senyor que governaba aleshores.Bé et posarem un jersey de ratlles vermellas y blanques i uns peuquets a joc, que t´havie fet la iaia., amb uns faldons blancs.Aleshores estava de moda vestir els bebés de colors.La tieta Maria, ja ho va trobar malament. Desseguida m´en vaig donar compte que eres un nen molt despert amb uns ullassos negras, com els de la teva filla Lucia, i desseguida vas somriure.La veritat es que sempre has sigut un nen molt al-legre i mai es donat problemas. PER MOLTS ANYS, JORDI, continua sempre aixi. Sigues molt feliç. T´ho desitja de tot cor.La teva mare, que t´estima.Montserrat Llagostera Vilaró