Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 27 de febrero de 2008

mareta Carme que estás al Cel



La mare tenía, 53 anys i jo 16.Les dues en un aplec de sardanes al Parc Güell.

A mà esquerra el pare i la mare, tenían 55 i 56 anys respectivament.Crec que es a Vil-la Joana.










A baix, 1ª a ma esquerra, el meu germà, jo amb dos anys i la meva mare. La 2ª, la meva mare, el meu germà i jo amb uns set anys, amb la meva nina Anita, (que caminaba sola i ma la va regalar al Sr. Mogas)




La mareta i jo, que tenía pocs mesos. I la mare i jo de 1ª Comunió al Parc Güell.



Mareta Carme, que estás al Cel:
Jo se que ets un ángel, tan bona en vida.Jo de petita t´havia fet enfadar molt i un día, que estavam al porxo del col-legi de Santa Rosa, li vares dir a una senyora que demanaves a Dèu que tingués un fill que amb fés patir molt.Mareta Carme, tant a propet de Dèu com estás intercedeix pel meu fillet pobret.Ell no te cap culpa i està depresiu i amb molt de sofriment.Ell es bò, es un trós d´angel, però de vegades els seus nervis el traicionan i fa patir molt.Mareta meva, resa, que li acertin la medicació, ara li han donat litio.Jo marona meva pot-ser amb mareixo patir, però no a costa del sufriment del meu fillet.Jo la Montserrat com a persona creient, et demano marona meva la Carme,la Carmeta,no t´enfadis eh? Ja se que no t´agradava que et diguessim Carmeta, que resis per el teu net el més jove.Que li acertin el tractament i tiri endavant.Jo, sóc molt positiva. De vegades amb deias que disfraçava la realitat.Cada día intento, quand m´axeco de dormir, anar pintan el día i amb la meva FE amb Dèu, donar vitaminas al meu "coco", per poguer cuidar de tots.Que la meva oració t´arrivi i el Senyor ens escolti.Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 26 de febrero de 2008

Avui 59 anys

Aixi sóc ara, la cara neta, sense pintar.

Avui fa 44 anys que en vareig fer 15.Al mati va vindrem a veure la Sra.Divina, amb un ram de flors silvestres i una caixa de suro amb mocadorets blancs, i amb va dir-Ara si que et passarán depressa.Ospa¡ i tant que m´han passat depressa.Al migdia amb varen portar de correus un rellotge de muñeca que el meu germá amb va enviar desde el Sahara, on estava fent la mili.Quina il-lusió amb va fer.El meu primer rellotge¡ Aquell va ser un dia rodó.A la tarda a Oficinistas, allá on amb preparaban per trevallar a un despatx.I que estaba a les Ramblas concretament al costat del Sepu i a l´ entrada i havia un passadis, on hi havien uns aparadors, un era de la tenda Pacheco,de records turístics i l altre de l´Hermacop una fábrica de pells i al fons hi havia l´escala on el primer pis s´entraba a l´escola.Doncs, vareig tindre examen de Geografia.Omplir un mapa mut de Russia.I vareig treure un 10.També a la classe de religió,vaig repartir caramels i la madre cubana que jo estimaba tant es deia Amada Luisa Martinez Malo, per internet amb vareig entera que va morir el 2002, amb va dir .En Cuba decimos que los 15 años son la edad de la niña bonita i jo tota cofoia. A la nit vareig anar al Cine de l´ävinguda de la Llum, situada en el subterrani de la Plaça Catalunya "Las hijas del Cid".Bueno, ara torno al present.Donno grácies a Déu per la familia que tinc i li damano que la protegeigi.Els estimo tant¡Gabriel,Pere,Jordi,Albert, la Lucia, la Sonia, l´Esmeralda.Al meu germa que viu a Barcelona i a la seva esposa.Montserrat Llagostera

sábado, 23 de febrero de 2008

perque les bones noticies,no son noticia?

Avui, com cada dia la T.V. ja "endolçat" el dinar.Que si morts a la carretera, que si dones maltradades, que ni hi han i ja ho crec que ni hi han.Però devegades penso que amb comptes de donar protagonisme a aquets mals fills, las mares pobretas, prou pena tenan de haber-los parit. S´haurien de posar més mitjos perque aixó no passés i i la meva modesta opinió, es que al fe tanta publicitat d´aquestes coses, fa que les persones amb mala ánima,copiin més aquets mals exemples.Pero es clar ara están de moda les banyes, l´agresivitat i el que pitxor trovo que etiquetin amb malalties mentals,amb el seu nom i poden haver persones malaltes que no facin mai mal a ningú i quedi ferida la seva sensibilitat. O sigui que a la hora de dinar amb la familia mes valdria conversar més i veure menys t.v.
Afortunadament hi han parelles que s´estiment que viuen molts anys junts, que es respecten tot i tenir els seus alts i baixos de la convivencia, pero no son noticie.
L´altre día vareig veure una pel-licula que amb va emocionà molt.El diario de Noa.Es l´exemple del verdader amor d´una parella.,inclús quand el sexe ja no es posible degut a la malaltia.Per exemple la tieta del Gabriel, que enterrarem el passat mes dÓctubre la Maria Esteller,es va casar amb el seu marit malalt als 23 anys, ell en tenia 33, al va cuidar i estimar molt.De vegades m´explicava que de sexe no ni havia hagut gaire degut a que estava malalt.Però es van estimar tant.Que els 37 anys, quand es va quedar vidúa, ella al ninxo,va posar Pere i Maria.Deia que encare que continues fent vida normal, el seu cor s´havia enterrat amb ell.Ara quand va morir,als 90 anys, aci a Valencia, vivia amb nosaltres, portarem les seves cendres a Barcelona i l´enterrarem amb el seu Pere i la bandera catalana.Si algú amb llegeix el bloc i pot fer-ho tot-hom, coneixerá una verdadera historia d´amor la del Pere i la Maria.Però es clar, això ja no vent.Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 17 de febrero de 2008

la transfiguració de Jesús

Si pugués transfigurar el meu cor i lliurar-lo de tots els rencors. Quina Pau hi hauria en el meu interior. No amb deixaré mai desprogramar d´aquesta FE tant positiva, que vareig apendre de petita.Més aviat procuro alimentar-la. Amb els Evangelis. Sobretot el de aquest diumenge de Cuaresma., El de la Transfiguració de Jesús el Mont Tabor. No amb deixaré rentar el cervell, per treurem la Fe, la Esperança i la Caritat, ja se que ara está de moda desvirtuá aquets pensaments, que a mi no m´esclavitsan, al contrari amb donan una llibertat i una fortalesa molt grands. Que Dèu Vos beneixi a totes/tots.Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 10 de febrero de 2008

el sopar de fraternitat a la parróquia en benefici de mans unides

El divendres, día 8 de gener, vareig anar a la meva parróquia, al sopar de fraternitat per mans unides. I quin banquet ¡ que bó el entrepá de pa amb oli i sucre o sal, segons els gustos, i una taronja. Varem ser bastante gent i el mossén D.mans unides, amb els projectes d´hospitals, i educaciò. Va ser tot molt agradable, per mi la parróquia es la meva altra familia.Montserrat Llagostera

viernes, 8 de febrero de 2008

EL CLUB HELENA DE GRACIA

Jo aci tenia 19 anys, quand anava al Club Helena, i vareig començar a sortir amb el Gabriel i l´entrada es la del dia que ens varem coneixa.Jo ja feia temps, que solia anar-hi, molts diumenges.

I quands anys fa¡¡¡. La primera vegada que amb tota l´ilusió i vareig anar, va ser amb la meva amiga Lluisa i una altra noia.Va ser un diumenge de Pascua el 16 d´Abril de 1965. Jo tenía 16 anys recent fets.I portava un vestit de color vert fosc cenyit, de mániga curta que m´havia fet la meva mare, unas sabates de charol, de taló finet i un bolsso de conjut. El cabell, mitja melena puntas enfora i una estrelleta lluenta de passador. I quina il-lusió que tenia¡. No se ará com estará decorat peró aleshores i fins l´ultima vegada que el vareig trepitjar, ja de casada, una pared de la sala de ball, estaba empaperada amb uns dibuixos, tipo geométric que representaban uns bufons, o arlequins, era d´un color tirant a blau. I havia una petita habitació oberte on posaven els discos. Aleshores era un Centre molt familiar, amb la seva sala d´actes on feian teatre i cine.I pel mateix preu 50 pts.que costava aleshores l´entrada, si et cansaves de ballar podias entrar al cine o teatre. També hi havia una barra bar, on podias pendre refrescos o cuba-libre.Jo comque era tan mirada no amb prenia rés que no m óbrisin l´ampolla devant., doncs la meva mare amb deia que comque les noies eram molt recatadas, podian posanse unes gotes per aprofitar-se de nosaltres. Jo sempre, ara amb fa riure posava les mans planes sobre els ombros dels nois per espitjar si s´acostavan massa. Després d´aquell día no hi vareig tornar fins als 18 anys, amb la meva amiga Lluisa.Aleshores els nois havien d´anar amb americana i corbata, sino no entravan. Als meus fills als haurien fet fora, sobre tot el heavy.Als 18 i 19 anys alternava la plaça de Sant Jaume i el Club Helena, allá vareig coneixe amics com l´Antonio, el Silverio, el Pau, la Reyes, i finalment, un 15 de Setembre de 1968, als 19 anys vaig coneixer al Gabriel, encare guardem les entrades i al 28 de Gener de 1970 ens varem casar a la Parroquia de Sant Joan de Gracia. I fins ara després de quasi 40 anys encare vivim junts, i som pares de tres fills i avis d´una neta preciosa la Lucia. Montserrat Llagostera Vilaró.

jueves, 7 de febrero de 2008

A tots aquells que están tristos

Si pogués fer sonriure a tots aquells que están tristos. Seria com omplir-me a mi mateixa d´alegria. Si pogués donar un cabell per alleugerir les penes dels depresius, segur que amb quedaria calva. Si pogués omplir d´amor aquells que albergan odi, segur que m´esclataria el cor. Si pogués. tornar enrrera, no faria patir els meus pares. Però si puc, pintar el día de color amb el meu sonriure noble, a les persones conegudes que amb trovo pel carrer. Però si puc lluitar per tornar el meu mal-humor egoista en generositat.Però si puc amb el pensament positiu que les coses siguin més agradables.Però si puc amb la meva fe amb el Bon Dèu fortali la meva ment i demanar-li forces.Que Dèu beneixi a tots. Montserrat Llagostera Vilaró